ESPAIS, EXPERTS I REGULACIÓ: ELS LABORATORIS DE DUANES I EL CONTROL DE MERCADERIES (1880-1930)

Data d'actualització: 10/03/2017 09:25:02

Share with Facebook   Share with Delicious Share with GoogleShare with Meneame Share with Myspace Share with Digg Mail

ID: 48036
Creator: SALVI SALVADOR, MARIA JOSE RSS salsalma
Category: History RSS History
Clasification Unesco: Not classified
Description: Conferència plenària d'apertura d'Ignacio Suay-Matallana entro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT-UNL) http://ciuhct.org/en/ignacio-suay-matallana Aquesta comunicació estudia els laboratoris de duanes, uns espais científics vinculats a la hisenda pública i dedicats a analitzar les importacions i exportacions per a determinar la qualitat i vàlua de les mercaderies i facilitar l’aplicació dels aranzels o impostos corresponents. Aquests laboratoris institucionals, situats a les fronteres de la ciència, la política i l’economia, van desenvolupar un paper creixent al llarg del segle XIX i XX. Les millores als transports, l’augment del comerç i la utilització de noves substàncies químiques van fer més nombroses les adulteracions de productes, com ara aliments, begudes o vi. Per això, el segle XIX ha sigut denominat com el “segle del frau”. El frau no només podia implicar riscos sanitaris i afectar a la salut pública, en moltes ocasions suposava també un frau econòmic perjudicial per a la butxaca dels consumidors, els ingressos de la hisenda pública i, fins i tot, el prestigi dels productes exportats. És per això que aquests espais científics i els experts que treballaven en ells -els químics de duanes- van participar a nombroses controvèrsies on es barrejaven discussions científiques, econòmiques i legals. En aquesta comunicació s’estudiarà, en primer lloc, la creació d’aquests laboratoris en diferents ciutats de l’estranger i també es considerarà la formació d’un consultori químic de duanes a Madrid l’any 1850 i la seua transformació en laboratori d’anàlisis químiques del Ministeri d’Hisenda l’any 1888. Posteriorment, s’analitzarà com el laboratori duaner no només va estar vinculat al control de productes i mercaderies per qüestions fiscals sinó que també va participar en el control de la salut pública juntament amb altres espais científics. Finalment, es discutirà la creació d’una xarxa de laboratoris duaners a diferents ciutats espanyoles i com alguns dels seus experts van participar en diverses controvèrsies relacionades amb la regulació i el control de les exportacions. *** Ignacio Suay-Matallana és doctor en Història de la Ciència per la Universitat de València (2015), i treballa actualment al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (Lisboa) com investigador postdoctoral. Anteriorment va gaudir d’un contracte postdoctoral a la Chemical Heritage Foundation (Filadèlfia, EUA) i ha fet estades d´investigació a la University of Notre Dame (EUA) i la Oxford Brookes University (Regne Unit). Les seues àrees principals d’investigació són els experts en anàlisis químiques, els llibres de química, la cultura material, els espais científics, les biografies científiques, i les controvèrsies científiques. Al CIUHCT, està desenvolupant un projecte per estudiar la història dels laboratoris de duanes com a espais de control i regulació químic i econòmic.
Labels:
Resolution:  1920 x 1080  16:9
Score: Sense puntuacio (puntuar).
License CC: No asignada
Visits: 236


No comments
related videos

Britt Dahlberg

Chemical Heritage Foundation, Philadelphia. Creating the Grounds for Dialogue: Applied History of Science and the REACH. Ambler Project Friday 10th March, Time 16 p.m.

Carlos Sanhueza.- Objetos naturales en movimiento

A càrrec de Carlos Sanhueza (Universidad de Chile) Aquesta presentació discuteix el naixement d'una espècie zoològica, hui coneguda baix la sinonimia d'Arctophoca philippii (Peters 1866) i Arctocephalus philippii (Peters, 1866), a partir de la seua discussió i controvèrsia Amb tal objetiu s'estudia el moviment de les restes d'un llop marí des de Xile fins a Alemanya i la discusió que suscità a propòsit de la seua definició taxonòmica. Aquí es postula que les propietats materials de l'exemplar movilitzat, les seues circumstàncies de caça, trasllat i resguard entre els museus, com també les possibilitats materials de comparació i anàlisi, marcaren els debats internacionals respecte de la seua classificació entre naturalistes d'Anglaterra, Alemanya, Xile i Argentina. Dades biogràfiques: Carlos Sanhueza, catedràtic del Departamento de Ciencias Históricas de la Universidad de Chile, Ph. D. en Historia Moderna per la Universität Hamburg, Alemanya. La seua principal àrea d'interès és la història de la ciència durant els segles XIX i XX, especialment relatiu a l'estudi de la circulació de viatgers i sabers entre América Latina, Europa, i América del Nord. L'any 2007 va tenir una beca post-doctoral en la Fundació Alexander-von-Humboldt per a una estada en la Universität Potsdam, Alemanya. Durant el semestre d'hivern 2010-2011 va ser Professor convidat en el Departament d'Història Iberoamericana de la Universität Köln, Alemanya, en el marc d'una càtedra Mercator de la Societat Científica Alemanya (Deutsche Forschungsgemeinschaft, DFG). Des del 2017 ha comença una investigació referida a la formació del Observatorio Astronómico Nacional de Chile en el segle XIX amb finançament del Fondo de Ciencia y Tecnología de Chile. Actualment està com a investigador visitant en l'Institut de Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero amb una beca del Banco Santander (Beca Iberoamericana, Santander Universidades). Algunes de les seues recents publicacions són: Llibres: La movilidad del saber en América Latina. Objetos, prácticas e instituciones. (Siglos XVIII al XX), Santiago de Chile, Editorial Universitaria (per aparèixer el 2017) Geografía en acción. Práctica disciplinaria de Hans Steffen en Chile (1889-1913), Santiago de Chile, Editorial Universitaria, 2014. Capítols de llibres: “Hasta el Fin del Mundo. Viajeros europeos en el Reino de Chile durante el período colonial”, en: Grínor Rojo, edit., Historia Crítica de la Literatura Chilena, Santiago de Chile (por aparèixer 2017) “El debate sobre el embrujamiento alemán. Circulación de saberes e identidad. Chile, fines del siglo XIX”, en: V. Hosse, K. Motzkau, A. Sáez, Identidades nacionales en América Latina: discursos, saberes, representaciones, Editorial Vervuert/Iberoamericana, Alemania, 2016 (per aparèixer 2017) “Chile y Alemania 1871-1914: un vínculo que se solidifica”, en: Deutschland und Chile, 1850 bis zur Gegenwart: Ein Handbuch. Chile y Alemania, 1850 hasta hoy: un manual, Historamericana 38, Stuttgart: Heinz, 2016. Articles: “The transcontinental birth of a species: scientific discussions and natural history museums in the second half of the nineteenth century”, en: Dynamis, 2017; 37 (1): 111-131 “Un lobo marino en controversia. Materialidad, taxonomía y disputa científica (Segunda mitad del siglo XIX” en coautoría con Lorena Valderrama, en HISTORIA No 49, vol. ii, julio-diciembre 2016: pp. 579-594. “Objetos naturales en movimiento. Acerca de la formación de las colecciones del Museo Nacional de Chile (1853-1897)”, en: Revista de Humanidades, Nº 34, Julio-diciembre, 2016, pp. 143-169.

MALALTS USUARIS DEL PLURALISME MÈDIC. QUÈ APORTA LA HISTÒRIA DEL PACIENT A LA HISTÒRIA DE LA MEDICINA EN L’ESPANYA DE L’ÈPOCA MODERNA?

Conferència Plenària cloenda de Carolin Schmitz La història del pacient, un camp establert dins de la historiografia mèdica europea, és encara per a l’Espanya de l’Edat Moderna una llacuna en els estudis històric-mèdics espanyols. Amb aquesta comunicació es presentaran els resultats d’un primer acostament sistemàtic al món dels malalts en la societat espanyola del Barroc. Posar el pacient en el centre d’atenció permet abordar, entre altres coses, com i per quins motius es feia ús de la varietat de les ofertes sanitàries, en les quals coexistien la medicina reglada i la no-reglada. Partint d’unes fonts variades (cartes de pacients, plets inquisitorials i de causa criminal, literatura de creació), s’ha tractat de reconstruir l’experiència de recuperar la salut d’una població diversa, principalment castellana, que procedia tant de diversos grups socials com de zones rurals i urbanes. Amb aquest acostament polifacètic, s’ha pogut constatar que els malalts eren agents actius que amb la seva demanda, i les seves decisions individuals exercien un paper decisiu a l’hora de configurar la pràctica mèdica de l’època, redundant amb això en una millor comprensió de la cultura mèdica barroca. *** Llicenciada (M.A.) en Història, Filologia espanyola i Etnologia (2010, Universität Trier, Alemania). Màster Universitari en “Història de la Ciència i Comunicació científica” (2014, Universitat de València). Becària del programa JAE-Predoc del CSIC, per a realitzar el projecte de la tesi doctoral “Los enfermos en la España barroca (1600-1740) y el pluralismo médico: Espacios, estrategias y actitudes”, sota la direcció de María Luz López Terrada (Ingenio, CSIC-UPV) i Àlvar Martínez Vidal (UV), dipositada el 21 de marzç de 2016. Afiliació de 2011 a 2015: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, “López Piñero” (UV); des de 2015: INGENIO, CSIC –UPV.

Fascist Pigs: Technoscientific Organisms and the History of Fascism

Acte a càrrec del professor de la Universitat de Drexel Tiago Saraiva. En els règims feixistes de Mussolini d'Itàlia, Portugal de Salazar, i l'Alemanya de Hitoler, les primeres mobilitzacions de masses de blat implicats dissenyats per prendre avantatge dels fertilitzants químics, papes resistents al tizón tardà, i els porcs que van prosperar en els productes nacionals.

ESPAIS, EXPERTS I REGULACIÓ: ELS LABORATORIS DE DUANES I EL CONTROL DE MERCADERIES (1880-1930)

Conferència plenària d'apertura d'Ignacio Suay-Matallana entro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT-UNL) http://ciuhct.org/en/ignacio-suay-matallana Aquesta comunicació estudia els laboratoris de duanes, uns espais científics vinculats a la hisenda pública i dedicats a analitzar les importacions i exportacions per a determinar la qualitat i vàlua de les mercaderies i facilitar l’aplicació dels aranzels o impostos corresponents. Aquests laboratoris institucionals, situats a les fronteres de la ciència, la política i l’economia, van desenvolupar un paper creixent al llarg del segle XIX i XX. Les millores als transports, l’augment del comerç i la utilització de noves substàncies químiques van fer més nombroses les adulteracions de productes, com ara aliments, begudes o vi. Per això, el segle XIX ha sigut denominat com el “segle del frau”. El frau no només podia implicar riscos sanitaris i afectar a la salut pública, en moltes ocasions suposava també un frau econòmic perjudicial per a la butxaca dels consumidors, els ingressos de la hisenda pública i, fins i tot, el prestigi dels productes exportats. És per això que aquests espais científics i els experts que treballaven en ells -els químics de duanes- van participar a nombroses controvèrsies on es barrejaven discussions científiques, econòmiques i legals. En aquesta comunicació s’estudiarà, en primer lloc, la creació d’aquests laboratoris en diferents ciutats de l’estranger i també es considerarà la formació d’un consultori químic de duanes a Madrid l’any 1850 i la seua transformació en laboratori d’anàlisis químiques del Ministeri d’Hisenda l’any 1888. Posteriorment, s’analitzarà com el laboratori duaner no només va estar vinculat al control de productes i mercaderies per qüestions fiscals sinó que també va participar en el control de la salut pública juntament amb altres espais científics. Finalment, es discutirà la creació d’una xarxa de laboratoris duaners a diferents ciutats espanyoles i com alguns dels seus experts van participar en diverses controvèrsies relacionades amb la regulació i el control de les exportacions. *** Ignacio Suay-Matallana és doctor en Història de la Ciència per la Universitat de València (2015), i treballa actualment al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (Lisboa) com investigador postdoctoral. Anteriorment va gaudir d’un contracte postdoctoral a la Chemical Heritage Foundation (Filadèlfia, EUA) i ha fet estades d´investigació a la University of Notre Dame (EUA) i la Oxford Brookes University (Regne Unit). Les seues àrees principals d’investigació són els experts en anàlisis químiques, els llibres de química, la cultura material, els espais científics, les biografies científiques, i les controvèrsies científiques. Al CIUHCT, està desenvolupant un projecte per estudiar la història dels laboratoris de duanes com a espais de control i regulació químic i econòmic.