Universitat de València - Servidor Multimedia de Aula Virtual

Seminario: "Astronomía y literatura: Vínculos entre ambos saberes en la prensa chilena (siglo XIX y XX)"

Data d'actualització: 17/12/2019 09:18:05

ID: 57189
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57189_veronicaramirez_0.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=veronicaramirez_0.mp4&resource_id=57189" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57189_veronicaramirez_0.mp4" type="video/mp4">
</video>
Categoría: Educación
Clasificación Unesco: Sin categorizar
Descripción: Seminario impartido por Verónica Ramírez Errázuriz, Universidad de Chile Fecha: Miércoles, 23 de enero de 2019 a las 16 horas Durante el proceso de institucionalización de la astronomía en Chile, existe un periodo (1880-1920) en que se intensifica la circulación del saber científico entre expertos y profanos, generándose un interesante intercambio en la prensa. El trabajo de esta investigadora analiza el diálogo que se sostiene en revistas culturales chilenas entre científicos y legos (específicamente escritores y escritoras de obras literarias) en relación a ciertos fenómenos científicos (sobre todo astronómicos), durante dichas décadas. En esta presentación se profundizará en los cruces entre el discurso científico y el literario plasmados en las páginas de estas revistas, atendiendo principalmente a dos temáticas: por una parte, los intentos de los astrónomos por informar y explicar a la comunidad conocimientos basados en la evidencia, mientras los literatos transmiten mitos que cuestionan y desbaratan el trabajo de los expertos; y, por otra, la vinculación que existe entre el discurso científico y literario en la escritura de las divulgadoras de la ciencia durante dicho periodo.
Etiquetas: literatura, Chile, astronomía
Resolucion: Original Resolution 1280 x 720 Ratio Resolution 16:9
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 541

Regulación

Añadir comentario

No hay comentarios

Vídeos Relacionados

Primera part seminari: “Esclaus de la moda: Salut i aparença al llarg de la història”

Júlia Benavent, «Els hàbits de salut i bellesa de les dones del segle XVI: una perspectiva des dels àmbits valencià i italià».

CICLE: Science and documentaries in the Twentieth century

Josep Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV),Ximo Guillem Llobat (IILP-UV)

“The challenges posed by Big Data for the governance of research data: A bioethics perspective”

CICLO "Vidas moleculars/molecular lives"

Presentació del llibre Éramos todos iguales (Antonio García Belmar)

Autor: Antonio García Belmar (UA)

Seminari: Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy?

Cicle : « Els tòxics al treball » Seminari impartit per Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França Data: Dimecres 6 de febrer de 2019 a les 16 hores Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy? A França, el sector de la salut laboral està caracteritzat per la seua baixa visibilitat social i per una inèrcia institucional considerable. Tal com es farà notar en aquesta conferència, aquestes característiques de les polítiques de salut laboral estan lligades a mecanismes de producció de coneixement i ignorància que es deriven tant de fonts científiques com institucionals. El coneixement científic relatiu a la salut ocupacional que parteix de les disciplines acadèmiques és molt limitat i fragmentat. Les relacions de poder tan desiguals entre les indústries que produeixen els riscs i els representants dels treballadors/es exposats/des a aquells riscs faciliten la producció d’ignorància i la “ciència no feta”. En absència de dades científiques, els agents implicats directament en la implementació de polítiques de salut laboral fonamenten les seues decisions en les dades produïdes per les institucions nacionals de la seguretat social en relació a les compensacions per malaltia professional. Aquestes dades subestimen de manera notòria el nombre de malalties professionals i així incrementen les desigualtats pròpies d’aquest sector en què la patronal ocupa una posició de força. Tot i això, l’únic instrument emprat per mesurar els efectes del treball sobre la salut de la població i per establir les línies fonamentals d’aquestes polítiques és la quantificació de malalties professionals que es realitza des de les assegurances mèdiques. Com a conseqüència d’aquesta subestimació de les malalties professionals es dóna una invisibilització de la qüestió de la salut en el treball. Aquesta qüestió es converteix en un “no-problema” que pot romandre ignorat per les autoritats polítiques. Coordinació del cicle de seminaris: Ximo Guillem (IILP) i José Ramón Bertomeu (IILP) amb la col·laboració de la Societat Catalana dHistòria de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)