Seminari:La escritura y el contenido etnográfico como un todo: un ejemplo de construcción de un texto etnográfico sobre la locura

Data d'actualització: 17/12/2020 12:04:43

Compartir en Facebook   Compartir en Delicious Compartir en GoogleCompartir en Meneame Compartir en Myspace Compartir en Digg Enviar por correo

ID: 68294
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN RSS mrile
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/68294_itxasomartinnarrativesmalaltia.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=itxasomartinnarrativesmalaltia.mp4&resource_id=68294" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/68294_itxasomartinnarrativesmalaltia.mp4" type="video/mp4">
</video>

Categoría: Educación RSS Educación
Clasificación Unesco: Sin categorizar
Descripción: Cicle: Narratives de la Malaltia
Etiquetas: Itxaso Martin narratives malaltia ILLP
Resolucion:  1280 x 720  16:9
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 380


No hay comentarios
Vídeos Relacionados

Primera part seminari: “Esclaus de la moda: Salut i aparença al llarg de la històriaâ€

Júlia Benavent, «Els hàbits de salut i bellesa de les dones del segle XVI: una perspectiva des dels àmbits valencià i italià».

Seminari: ‘Measuring the Intensity of Diseases: New Notes and Discoveries on the Invention of Early Modern Precision Instruments’

Fabrizio Bigotti Seminari organitzat per CSMBR i l’Institut interuniversitari López Piñero

CICLE: Science and documentaries in the Twentieth century

Josep Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV),Ximo Guillem Llobat (IILP-UV)

Seminari "A Legal poison. How poisonous lead paint industry long remained dominant despite occupational health and safety regulation. France, 1820-1926."

Seminari impartit per Judith Rainhorn Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne Data: 14 de febrer de 2018 de 16:00 a 18:00. Centre: Palau de Cerveró. Sales: P.Cerveró. Sala Conferències. El meu treball abordarà la qüestió crucial de la salut i la seguretat en el treball durant l'era industrial, emfatitzant la història del creixement, l'ús massiu i la regulació final d'un producte tòxic: la cerusa (també conegut com albayalde o blanc de plom), responsable de l'enverinament per plom (o saturnisme) dels treballadors que ho produeixen i dels pintors que ho usen. Partint d'un treball empíric a través d'una àmplia gamma d'arxius, que constitueixen el nucli del meu treball actual, investigaré la interacció global que porta el tema de salut i seguretat ocupacional a estar en l'agenda política durant l'era de la industrialització. Sostinc que l'Estat Francés va estar durant un segle en el centre d'una complexa trama de poder i interessos per a establir una societat industrial saludable. Sent interromput per diverses revolucions i colps d'estat durant el segle XIX (cinc règims polítics), l'Estat Francés va abordar de forma irregular el tema de la salut i la seguretat en el treball. En ser un fantasma aterrorizador, el tema de la pintura amb plom va mobilitzar a múltiples interessats com a homes d'estat, fabricadors, empleats i sindicats, científics i metges, polítics i opinió pública, i també a algunes organitzacions internacionals. Tots aquests protagonistes van tractar d'aconseguir el seu objectiu, ja fóra prohibir la pintura amb plom o no, fent el seu propi camí a través de l'autoritat de l'Estat. De tant en tant, l'Estat (considerat en diferents escales: govern, Parlament, autoritats locals, etc.) va assumir la seua responsabilitat en l'engegada de la regulació ambiental i sanitària. Per contra, en altres ocasions, es va mostrar impotent i absent de les creixents apostes de salut i seguretat. La història de la pintura amb plom i l'Estat pot servir com un referent històric per a reevaluar altres problemes de salut i seguretat durant el segle XX.