ID: 68294
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/68294_itxasomartinnarrativesmalaltia.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=itxasomartinnarrativesmalaltia.mp4&resource_id=68294" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/68294_itxasomartinnarrativesmalaltia.mp4" type="video/mp4">
</video>
Categoría: Educación
Clasificación Unesco: Sin categorizar
Descripción: Cicle: Narratives de la Malaltia
Etiquetas: Itxaso Martin narratives malaltia ILLP
Resolucion: 1280 x 720
16:9
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 380
Júlia Benavent, «Els hà bits de salut i bellesa de les dones del segle XVI: una perspectiva des dels à mbits valencià i italià ».
Fabrizio Bigotti Seminari organitzat per CSMBR i l’Institut interuniversitari López Piñero
Josep Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV),Ximo Guillem Llobat (IILP-UV)
Autor: Antonio GarcÃa Belmar (UA)
Seminari impartit per Judith Rainhorn Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne Data: 14 de febrer de 2018 de 16:00 a 18:00. Centre: Palau de Cerveró. Sales: P.Cerveró. Sala Conferències. El meu treball abordarà la qüestió crucial de la salut i la seguretat en el treball durant l'era industrial, emfatitzant la història del creixement, l'ús massiu i la regulació final d'un producte tòxic: la cerusa (també conegut com albayalde o blanc de plom), responsable de l'enverinament per plom (o saturnisme) dels treballadors que ho produeixen i dels pintors que ho usen. Partint d'un treball empÃric a través d'una à mplia gamma d'arxius, que constitueixen el nucli del meu treball actual, investigaré la interacció global que porta el tema de salut i seguretat ocupacional a estar en l'agenda polÃtica durant l'era de la industrialització. Sostinc que l'Estat Francés va estar durant un segle en el centre d'una complexa trama de poder i interessos per a establir una societat industrial saludable. Sent interromput per diverses revolucions i colps d'estat durant el segle XIX (cinc règims polÃtics), l'Estat Francés va abordar de forma irregular el tema de la salut i la seguretat en el treball. En ser un fantasma aterrorizador, el tema de la pintura amb plom va mobilitzar a múltiples interessats com a homes d'estat, fabricadors, empleats i sindicats, cientÃfics i metges, polÃtics i opinió pública, i també a algunes organitzacions internacionals. Tots aquests protagonistes van tractar d'aconseguir el seu objectiu, ja fóra prohibir la pintura amb plom o no, fent el seu propi camà a través de l'autoritat de l'Estat. De tant en tant, l'Estat (considerat en diferents escales: govern, Parlament, autoritats locals, etc.) va assumir la seua responsabilitat en l'engegada de la regulació ambiental i sanità ria. Per contra, en altres ocasions, es va mostrar impotent i absent de les creixents apostes de salut i seguretat. La història de la pintura amb plom i l'Estat pot servir com un referent històric per a reevaluar altres problemes de salut i seguretat durant el segle XX.