VII MATINAL: HUMANITATS DIGITALS 2
Data d'actualització: 01/03/2021 09:50:27
ID: 69909
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN 
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/69909_humanitatsdigitals2.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=humanitatsdigitals2.mp4&resource_id=69909" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/69909_humanitatsdigitals2.mp4" type="video/mp4">
</video>
Categoría: Educación
Clasificación Unesco: Sin categorizar
Descripción: VII MATINAL D'HISTÃ’RIA I ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES
Etiquetas: MATINAL HUMANITATS DIGITALS ILLP
Resolucion: 
720 x 480
unknown
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 562
Añadir comentarioVídeos Relacionados
Presentació Exposició "Tòxics (in)visibles"
Presentació a cà rrec de Ximo Guillem (IILP)
Seminari: "Donne in/visibili. Scienza, sociabilità e genere tra Sette e Ottocento"
Seminari impartit per Francesca Antonelli, investigadora postdoctoral Marie Curie Universitat de València
Seminari: “El pacient enfront de la medicina i el sistema sanitari: una perspectiva traductològica i comunicativa.â€
CICLE: "COMUNICAR LA CIÈNCIA: EL PACIENT FRONT A LA MEDICINA I EL SISTEMA SANITARI"
Seminari: Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy?
Cicle : « Els tòxics al treball » Seminari impartit per Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França Data: Dimecres 6 de febrer de 2019 a les 16 hores Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy? A França, el sector de la salut laboral està caracteritzat per la seua baixa visibilitat social i per una inèrcia institucional considerable. Tal com es farà notar en aquesta conferència, aquestes caracterÃstiques de les polÃtiques de salut laboral estan lligades a mecanismes de producció de coneixement i ignorà ncia que es deriven tant de fonts cientÃfiques com institucionals. El coneixement cientÃfic relatiu a la salut ocupacional que parteix de les disciplines acadèmiques és molt limitat i fragmentat. Les relacions de poder tan desiguals entre les indústries que produeixen els riscs i els representants dels treballadors/es exposats/des a aquells riscs faciliten la producció d’ignorà ncia i la “ciència no fetaâ€. En absència de dades cientÃfiques, els agents implicats directament en la implementació de polÃtiques de salut laboral fonamenten les seues decisions en les dades produïdes per les institucions nacionals de la seguretat social en relació a les compensacions per malaltia professional. Aquestes dades subestimen de manera notòria el nombre de malalties professionals i aixà incrementen les desigualtats pròpies d’aquest sector en què la patronal ocupa una posició de força. Tot i això, l’únic instrument emprat per mesurar els efectes del treball sobre la salut de la població i per establir les lÃnies fonamentals d’aquestes polÃtiques és la quantificació de malalties professionals que es realitza des de les assegurances mèdiques. Com a conseqüència d’aquesta subestimació de les malalties professionals es dóna una invisibilització de la qüestió de la salut en el treball. Aquesta qüestió es converteix en un “no-problema†que pot romandre ignorat per les autoritats polÃtiques. Coordinació del cicle de seminaris: Ximo Guillem (IILP) i José Ramón Bertomeu (IILP) amb la col·laboració de la Societat Catalana dHistòria de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)