Seminari: Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy?

Data d'actualització: 17/12/2019 08:50:39

Compartir en Facebook   Compartir en Delicious Compartir en GoogleCompartir en Meneame Compartir en Myspace Compartir en Digg Enviar por correo

ID: 57188
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN RSS mrile
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57188_emmanuelhenry2019.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=emmanuelhenry2019.mp4&resource_id=57188" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57188_emmanuelhenry2019.mp4" type="video/mp4">
</video>

Categoría: Educación RSS Educación
Clasificación Unesco: Sin categorizar
Descripción: Cicle : « Els tòxics al treball » Seminari impartit per Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França Data: Dimecres 6 de febrer de 2019 a les 16 hores Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy? A França, el sector de la salut laboral està caracteritzat per la seua baixa visibilitat social i per una inèrcia institucional considerable. Tal com es farà notar en aquesta conferència, aquestes característiques de les polítiques de salut laboral estan lligades a mecanismes de producció de coneixement i ignorància que es deriven tant de fonts científiques com institucionals. El coneixement científic relatiu a la salut ocupacional que parteix de les disciplines acadèmiques és molt limitat i fragmentat. Les relacions de poder tan desiguals entre les indústries que produeixen els riscs i els representants dels treballadors/es exposats/des a aquells riscs faciliten la producció d’ignorància i la “ciència no fetaâ€. En absència de dades científiques, els agents implicats directament en la implementació de polítiques de salut laboral fonamenten les seues decisions en les dades produïdes per les institucions nacionals de la seguretat social en relació a les compensacions per malaltia professional. Aquestes dades subestimen de manera notòria el nombre de malalties professionals i així incrementen les desigualtats pròpies d’aquest sector en què la patronal ocupa una posició de força. Tot i això, l’únic instrument emprat per mesurar els efectes del treball sobre la salut de la població i per establir les línies fonamentals d’aquestes polítiques és la quantificació de malalties professionals que es realitza des de les assegurances mèdiques. Com a conseqüència d’aquesta subestimació de les malalties professionals es dóna una invisibilització de la qüestió de la salut en el treball. Aquesta qüestió es converteix en un “no-problema†que pot romandre ignorat per les autoritats polítiques. Coordinació del cicle de seminaris: Ximo Guillem (IILP) i José Ramón Bertomeu (IILP) amb la col·laboració de la Societat Catalana dHistòria de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)
Etiquetas: toxicos,henry,
Resolucion:  1920 x 1080  16:9
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 506


No hay comentarios
Vídeos Relacionados

Seminari “Acabar amb les quarantenes: Repensar la protecció contra les epidèmies al port de Lisboa (1901-1945)â€

CICLE: “SALUT PÚBLICA, COMUNICACIÓ I HISTÒRIA: ELS REPTES D’UNA PANDÈMIA†Seminari impartit per Celia Miralles Buil

Seminari: “El pacient enfront de la medicina i el sistema sanitari: una perspectiva traductològica i comunicativa.â€

CICLE: "COMUNICAR LA CIÈNCIA: EL PACIENT FRONT A LA MEDICINA I EL SISTEMA SANITARI"

Restauració de la taula periòdica d'Antropoff

Taula periòdica restaurada de la dècada de 1920 que pertany a l’Institut d’Educació Secundària Sant Vicent Ferrer de València. La recuperació d’aquesta patrimoni ha sigut possible gràcies al suport de la indústria SPB i la col·laboració de professorat de l'institut Vicent Ferrer i de la Universitat de València, tant de la Facultat de Químiques com de l'Institut Interuniversari López Piñero, la seva Biblioteca Històrico-mèdica (Vicent Peset Llorca) i el seu museu, així com les mans expertes de l'equip de Restaura'M.