Bogeria i Modernitat. Exposició. RNE

Data d'actualització: 02/10/2016 10:10:44

Compartir en Facebook   Compartir en Delicious Compartir en GoogleCompartir en Meneame Compartir en Myspace Compartir en Digg Enviar por correo
Entrevista a RNE (27 setembre 2016) respecte a l'Exposició

ID: 46717
Creador: BERTOMEU SANCHEZ, JOSE RAMON RSS bertomeu

Categoría: Historia RSS Historia
Clasificación Unesco: Historia
Descripción: Entrevista a RNE (27 setembre 2016) respecte a l'Exposició "Bogeria i Modernitat". Aquesta exposició pretén donar a conèixer d'una manera amena el sorgiment i l'evolució històrica dels espais, les pràctiques i els sabers psiquiàtrics. En una sèrie de plafons agrupats temàticament, l'exposició recorre aspectes tals com la conformació de la bogeria com a malaltia mental, el naixement de la psiquiatria com a disciplina científica i especialitat mèdica, l'evolució dels manicomis i altres espais assistencials, les relacions entre bogeria i criminalitat, les derives autoritàries de la psiquiatria i els seus intents per convertir-se en una ciència al servei del poder polític o la projecció i les representacions de la bogeria i les pràctiques psiquiàtriques en la cultura contemporània, i ho fa amb una especial insistència en manifestacions literàries i plàstiques. La mostra es completa amb diversos materials pertanyents a la Col·lecció d'Instruments Científics i a la Biblioteca Vicent Peset Llorca de la Universitat de València, entre els quals cal destacar dos dispositius per a l'aplicació de teràpia electroconvulsiva (electroxoc), un bust amb la divisió de les àrees cerebrals postulades per la teoria frenològica, talls i il·lustracions procedents de l'escola neurohistològica espanyola i una selecció de llibres i manuscrits emblemàtics relacionats amb la temàtica de l'exposició.
Etiquetas: Bogeria i Modernitat
Resolucion:
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 23


No hay comentarios
Vídeos Relacionados

Entrevista sobre la tortura a Francisco Etxebarria, forense. Febrero de 2016.mp3

Entrevista realizada el día 10 de febrero de 2016 con motivo del ciclo "Identidades e identificaciones: Pasado y Presente" - realizado en el Instituto de historia de la medicina y de la ciencia "López Piñero", Universidad de Valencia. Desde la experiencia del médico forense, se dialoga en torno a las conclusiones del libro de Darius Rejali "Torture and Democracy" y el último informe de la comisión para la prevención de la tortura.

La construcción del enemigo

COLOQUIO 19 de diciembre de 2016 "La construcción del enemigo. El tratamiento mediático de las migraciones y la restricción a la movilidad".- Valencia Acoge. Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero VALENCIA ACOGE "La construcción del enemigo. El tratamiento mediático de las migraciones y la restricción a la movilidad". Se trata de la presentación del cuarto informe "Inmigracionismo" de la red ACOGE Participan: Lola Bañón, Toni Martínez, Vicente Domingo y Awatef Kititi Programa grabado por "La Luna Sale a Tiempo", 23-12-2016

Mercedes García Ferrari - Sobre Juan Vucetich y las huellas dactilares 17 feb 2016

MERCEDES GARCIA FERRARI 17 FEB 2016_ JUAN VUCETICH Y LAS HUELLAS DACTILARES “Juan Vucetich, las huellas dactilares y el nacimiento de la policía científica en Argentina" Conferencia impartida el día 17 de febrero de 2016 en el Instituto de Historia de la Medicina y de la Ciencia "López Piñero" por Mercedes García Ferrari (Universidad Nacional de General Sarmiento (Argentina) Resumen: Durante la última década del siglo XIX y los primeros años del siglo XX surgieron alrededor del mundo sistemas de identificación basados en las impresiones digitales. Los dos focos centrales de estas innovaciones fueron la Argentina e India, donde se crearon el Sistema Dactiloscópico Argentino y el sistema Henry. En esta conferencia se analizará la creación y difusión del sistema de clasificación y archivo de impresiones digitales desarrollado por Juan Vucetich en la Policía de la provincia de Buenos Aires, en Argentina. Se trata de un caso excepcionalmente rico que permite cuestionar modelos de difusión unidireccional de ideas científicas, tecnologías y prácticas policiales. La presentación explora cómo, en una pequeña oficina de una institución estatal en formación, periférica incluso dentro de la periferia, se generó una innovación que aportó soluciones a un problema que se intentaba resolver internacionalmente. Además, García Ferrari indaga tanto en los intercambios científicos transatlánticos como en la formación de circuitos regionales y las interacciones entre ambos, fundamentales para explicar el surgimiento y la difusión transnacional de la dactiloscopia. A través del estudio de una diversidad de fuentes, se muestra que la multidireccionalidad de los intercambios entre juristas, médicos y funcionarios ubicados en distintos países fue central para posibilitar la rápida difusión de la dactiloscopia y su adaptación en los Estados modernos. Más información: http://nuevomundo.revues.org/66277

Bogeria i Modernitat. Exposició. RNE

Entrevista a RNE (27 setembre 2016) respecte a l'Exposició "Bogeria i Modernitat". Aquesta exposició pretén donar a conèixer d'una manera amena el sorgiment i l'evolució històrica dels espais, les pràctiques i els sabers psiquiàtrics. En una sèrie de plafons agrupats temàticament, l'exposició recorre aspectes tals com la conformació de la bogeria com a malaltia mental, el naixement de la psiquiatria com a disciplina científica i especialitat mèdica, l'evolució dels manicomis i altres espais assistencials, les relacions entre bogeria i criminalitat, les derives autoritàries de la psiquiatria i els seus intents per convertir-se en una ciència al servei del poder polític o la projecció i les representacions de la bogeria i les pràctiques psiquiàtriques en la cultura contemporània, i ho fa amb una especial insistència en manifestacions literàries i plàstiques. La mostra es completa amb diversos materials pertanyents a la Col·lecció d'Instruments Científics i a la Biblioteca Vicent Peset Llorca de la Universitat de València, entre els quals cal destacar dos dispositius per a l'aplicació de teràpia electroconvulsiva (electroxoc), un bust amb la divisió de les àrees cerebrals postulades per la teoria frenològica, talls i il·lustracions procedents de l'escola neurohistològica espanyola i una selecció de llibres i manuscrits emblemàtics relacionats amb la temàtica de l'exposició.