ID: 57189
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN 
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57189_veronicaramirez_0.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=veronicaramirez_0.mp4&resource_id=57189" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57189_veronicaramirez_0.mp4" type="video/mp4">
</video>
Categoría: Educación

Clasificación Unesco: Sin categorizar
Descripción: Seminario impartido por Verónica Ramírez Errázuriz, Universidad de Chile
Fecha: Miércoles, 23 de enero de 2019 a las 16 horas
Durante el proceso de institucionalización de la astronomía en Chile, existe un periodo (1880-1920) en que se intensifica la circulación del saber científico entre expertos y profanos, generándose un interesante intercambio en la prensa. El trabajo de esta investigadora analiza el diálogo que se sostiene en revistas culturales chilenas entre científicos y legos (específicamente escritores y escritoras de obras literarias) en relación a ciertos fenómenos científicos (sobre todo astronómicos), durante dichas décadas. En esta presentación se profundizará en los cruces entre el discurso científico y el literario plasmados en las páginas de estas revistas, atendiendo principalmente a dos temáticas: por una parte, los intentos de los astrónomos por informar y explicar a la comunidad conocimientos basados en la evidencia, mientras los literatos transmiten mitos que cuestionan y desbaratan el trabajo de los expertos; y, por otra, la vinculación que existe entre el discurso científico y literario en la escritura de las divulgadoras de la ciencia durante dicho periodo.
Etiquetas: literatura, Chile, astronomía
Resolucion:
1280 x 720
16:9
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 712
Seminari impartit per Judith Rainhorn Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne Data: 14 de febrer de 2018 de 16:00 a 18:00. Centre: Palau de Cerveró. Sales: P.Cerveró. Sala Conferències. El meu treball abordarà la qüestió crucial de la salut i la seguretat en el treball durant l'era industrial, emfatitzant la història del creixement, l'ús massiu i la regulació final d'un producte tòxic: la cerusa (també conegut com albayalde o blanc de plom), responsable de l'enverinament per plom (o saturnisme) dels treballadors que ho produeixen i dels pintors que ho usen. Partint d'un treball empíric a través d'una àmplia gamma d'arxius, que constitueixen el nucli del meu treball actual, investigaré la interacció global que porta el tema de salut i seguretat ocupacional a estar en l'agenda política durant l'era de la industrialització. Sostinc que l'Estat Francés va estar durant un segle en el centre d'una complexa trama de poder i interessos per a establir una societat industrial saludable. Sent interromput per diverses revolucions i colps d'estat durant el segle XIX (cinc règims polítics), l'Estat Francés va abordar de forma irregular el tema de la salut i la seguretat en el treball. En ser un fantasma aterrorizador, el tema de la pintura amb plom va mobilitzar a múltiples interessats com a homes d'estat, fabricadors, empleats i sindicats, científics i metges, polítics i opinió pública, i també a algunes organitzacions internacionals. Tots aquests protagonistes van tractar d'aconseguir el seu objectiu, ja fóra prohibir la pintura amb plom o no, fent el seu propi camí a través de l'autoritat de l'Estat. De tant en tant, l'Estat (considerat en diferents escales: govern, Parlament, autoritats locals, etc.) va assumir la seua responsabilitat en l'engegada de la regulació ambiental i sanitària. Per contra, en altres ocasions, es va mostrar impotent i absent de les creixents apostes de salut i seguretat. La història de la pintura amb plom i l'Estat pot servir com un referent històric per a reevaluar altres problemes de salut i seguretat durant el segle XX.
CICLE: Traducción y enfermedades femeninas
Taula periòdica restaurada de la dècada de 1920 que pertany a l’Institut d’Educació Secundària Sant Vicent Ferrer de València. La recuperació d’aquesta patrimoni ha sigut possible gràcies al suport de la indústria SPB i la col·laboració de professorat de l'institut Vicent Ferrer i de la Universitat de València, tant de la Facultat de Químiques com de l'Institut Interuniversari López Piñero, la seva Biblioteca Històrico-mèdica (Vicent Peset Llorca) i el seu museu, així com les mans expertes de l'equip de Restaura'M.
Ponent: Profesor Arthur Mc Ivor (Director Scottish Oral History Centre School of Humanities. University of Strathclyde)