“Ciencia y Cineâ€
Data d'actualització: 02/03/2023 09:05:50
ID: 74927
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN 
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/74927_ixsesion2julenibarburu.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=ixsesion2julenibarburu.mp4&resource_id=74927" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/74927_ixsesion2julenibarburu.mp4" type="video/mp4">
</video>
Categoría: Educación
Clasificación Unesco: Historia::Historias por especialidades::Historia de la ciencia
Descripción: Julen Ibarburu. Investigador posdoctoral del programa Margarita Salas, Universidad de Granada.
Etiquetas: ciencia cine matinal lópez piñero
Resolucion: 
1600 x 768
unknown
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 322
Añadir comentarioVídeos Relacionados
Seminario: “Los géneros naturales como fundamento de las clasificaciones cientÃficasâ€
Jaime Soler Parra (UV)
Seminari: “Un cuerpo imperfecto: la traducción del discurso médico sobre las mujeres en el siglo XIXâ€
CICLE: TRADUCCIÓ I MALALTIES FEMENINES
Seminari: Coat Colour, Disease, and Character. An Animal-Historical Perspective on Race, Domestication and Discrimination in Late Medieval Spain
Seminari impartit per Isabelle Schürch (University of Bern), Ajudes Biblioteca Vicent Peset Llorca
Seminari: Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy?
Cicle : « Els tòxics al treball » Seminari impartit per Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França Data: Dimecres 6 de febrer de 2019 a les 16 hores Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy? A França, el sector de la salut laboral està caracteritzat per la seua baixa visibilitat social i per una inèrcia institucional considerable. Tal com es farà notar en aquesta conferència, aquestes caracterÃstiques de les polÃtiques de salut laboral estan lligades a mecanismes de producció de coneixement i ignorà ncia que es deriven tant de fonts cientÃfiques com institucionals. El coneixement cientÃfic relatiu a la salut ocupacional que parteix de les disciplines acadèmiques és molt limitat i fragmentat. Les relacions de poder tan desiguals entre les indústries que produeixen els riscs i els representants dels treballadors/es exposats/des a aquells riscs faciliten la producció d’ignorà ncia i la “ciència no fetaâ€. En absència de dades cientÃfiques, els agents implicats directament en la implementació de polÃtiques de salut laboral fonamenten les seues decisions en les dades produïdes per les institucions nacionals de la seguretat social en relació a les compensacions per malaltia professional. Aquestes dades subestimen de manera notòria el nombre de malalties professionals i aixà incrementen les desigualtats pròpies d’aquest sector en què la patronal ocupa una posició de força. Tot i això, l’únic instrument emprat per mesurar els efectes del treball sobre la salut de la població i per establir les lÃnies fonamentals d’aquestes polÃtiques és la quantificació de malalties professionals que es realitza des de les assegurances mèdiques. Com a conseqüència d’aquesta subestimació de les malalties professionals es dóna una invisibilització de la qüestió de la salut en el treball. Aquesta qüestió es converteix en un “no-problema†que pot romandre ignorat per les autoritats polÃtiques. Coordinació del cicle de seminaris: Ximo Guillem (IILP) i José Ramón Bertomeu (IILP) amb la col·laboració de la Societat Catalana dHistòria de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)
Taula redona: Ciència local, Història global?
CICLE: ESCALA I CORDA