ID: 57188
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57188_emmanuelhenry2019.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=emmanuelhenry2019.mp4&resource_id=57188" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/57188_emmanuelhenry2019.mp4" type="video/mp4">
</video>
Categoría: Educación
Clasificación Unesco: Sin categorizar
Descripción: Cicle : « Els tòxics al treball »
Seminari impartit per Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França
Data: Dimecres 6 de febrer de 2019 a les 16 hores
Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy?
A França, el sector de la salut laboral està caracteritzat per la seua baixa visibilitat social i per una inèrcia institucional considerable. Tal com es farà notar en aquesta conferència, aquestes caracterÃstiques de les polÃtiques de salut laboral estan lligades a mecanismes de producció de coneixement i ignorà ncia que es deriven tant de fonts cientÃfiques com institucionals. El coneixement cientÃfic relatiu a la salut ocupacional que parteix de les disciplines acadèmiques és molt limitat i fragmentat. Les relacions de poder tan desiguals entre les indústries que produeixen els riscs i els representants dels treballadors/es exposats/des a aquells riscs faciliten la producció d’ignorà ncia i la “ciència no fetaâ€. En absència de dades cientÃfiques, els agents implicats directament en la implementació de polÃtiques de salut laboral fonamenten les seues decisions en les dades produïdes per les institucions nacionals de la seguretat social en relació a les compensacions per malaltia professional.
Aquestes dades subestimen de manera notòria el nombre de malalties professionals i aixà incrementen les desigualtats pròpies d’aquest sector en què la patronal ocupa una posició de força. Tot i això, l’únic instrument emprat per mesurar els efectes del treball sobre la salut de la població i per establir les lÃnies fonamentals d’aquestes polÃtiques és la quantificació de malalties professionals que es realitza des de les assegurances mèdiques. Com a conseqüència d’aquesta subestimació de les malalties professionals es dóna una invisibilització de la qüestió de la salut en el treball. Aquesta qüestió es converteix en un “no-problema†que pot romandre ignorat per les autoritats polÃtiques.
Coordinació del cicle de seminaris: Ximo Guillem (IILP) i José Ramón Bertomeu (IILP) amb la col·laboració de la Societat Catalana dHistòria de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)
Etiquetas: toxicos,henry,
Resolucion: 1920 x 1080
16:9
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 651
Seminari impartit per Carolina Moreno-Castro y Alicia de Lara
CICLE: “SALUT PÚBLICA, COMUNICACIÓ I HISTÒRIA: ELS REPTES D’UNA PANDÈMIA†Seminari impartit per Celia Miralles Buil
programa máster
Ponent: Profesor Arthur Mc Ivor (Director Scottish Oral History Centre School of Humanities. University of Strathclyde)
Seminari impartit per Judith Rainhorn Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne Data: 14 de febrer de 2018 de 16:00 a 18:00. Centre: Palau de Cerveró. Sales: P.Cerveró. Sala Conferències. El meu treball abordarà la qüestió crucial de la salut i la seguretat en el treball durant l'era industrial, emfatitzant la història del creixement, l'ús massiu i la regulació final d'un producte tòxic: la cerusa (també conegut com albayalde o blanc de plom), responsable de l'enverinament per plom (o saturnisme) dels treballadors que ho produeixen i dels pintors que ho usen. Partint d'un treball empÃric a través d'una à mplia gamma d'arxius, que constitueixen el nucli del meu treball actual, investigaré la interacció global que porta el tema de salut i seguretat ocupacional a estar en l'agenda polÃtica durant l'era de la industrialització. Sostinc que l'Estat Francés va estar durant un segle en el centre d'una complexa trama de poder i interessos per a establir una societat industrial saludable. Sent interromput per diverses revolucions i colps d'estat durant el segle XIX (cinc règims polÃtics), l'Estat Francés va abordar de forma irregular el tema de la salut i la seguretat en el treball. En ser un fantasma aterrorizador, el tema de la pintura amb plom va mobilitzar a múltiples interessats com a homes d'estat, fabricadors, empleats i sindicats, cientÃfics i metges, polÃtics i opinió pública, i també a algunes organitzacions internacionals. Tots aquests protagonistes van tractar d'aconseguir el seu objectiu, ja fóra prohibir la pintura amb plom o no, fent el seu propi camà a través de l'autoritat de l'Estat. De tant en tant, l'Estat (considerat en diferents escales: govern, Parlament, autoritats locals, etc.) va assumir la seua responsabilitat en l'engegada de la regulació ambiental i sanità ria. Per contra, en altres ocasions, es va mostrar impotent i absent de les creixents apostes de salut i seguretat. La història de la pintura amb plom i l'Estat pot servir com un referent històric per a reevaluar altres problemes de salut i seguretat durant el segle XX.