MALALTS USUARIS DEL PLURALISME MÈDIC. QUÈ APORTA LA HISTÒRIA DEL PACIENT A LA HISTÒRIA DE LA MEDICINA EN L’ESPANYA DE L’ÈPOCA MODERNA?
Data d'actualització: 10/03/2017 09:19:40
ID: 48035
Creator: SALVI SALVADOR, MARIA JOSE 
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/sa/salsalma/48035_carolinschmitz.mp4
Embed code:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=salsalma&path=/&name=carolinschmitz.mp4&resource_id=48035" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/sa/salsalma/48035_carolinschmitz.mp4" type="video/mp4">
</video>
Category: History
Clasification Unesco: Not classified
Description: Conferència Plenà ria cloenda de Carolin Schmitz
La història del pacient, un camp establert dins de la historiografia mèdica europea, és encara per a l’Espanya de l’Edat Moderna una llacuna en els estudis històric-mèdics espanyols. Amb aquesta comunicació es presentaran els resultats d’un primer acostament sistemà tic al món dels malalts en la societat espanyola del Barroc. Posar el pacient en el centre d’atenció permet abordar, entre altres coses, com i per quins motius es feia ús de la varietat de les ofertes sanità ries, en les quals coexistien la medicina reglada i la no-reglada. Partint d’unes fonts variades (cartes de pacients, plets inquisitorials i de causa criminal, literatura de creació), s’ha tractat de reconstruir l’experiència de recuperar la salut d’una població diversa, principalment castellana, que procedia tant de diversos grups socials com de zones rurals i urbanes. Amb aquest acostament polifacètic, s’ha pogut constatar que els malalts eren agents actius que amb la seva demanda, i les seves decisions individuals exercien un paper decisiu a l’hora de configurar la prà ctica mèdica de l’època, redundant amb això en una millor comprensió de la cultura mèdica barroca.
***
Llicenciada (M.A.) en Història, Filologia espanyola i Etnologia (2010, Universität Trier, Alemania). Mà ster Universitari en “Història de la Ciència i Comunicació cientÃfica†(2014, Universitat de València). Becà ria del programa JAE-Predoc del CSIC, per a realitzar el projecte de la tesi doctoral “Los enfermos en la España barroca (1600-1740) y el pluralismo médico: Espacios, estrategias y actitudesâ€, sota la direcció de MarÃa Luz López Terrada (Ingenio, CSIC-UPV) i Àlvar MartÃnez Vidal (UV), dipositada el 21 de marzç de 2016. Afiliació de 2011 a 2015: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, “López Piñero†(UV); des de 2015: INGENIO, CSIC –UPV.
Labels:
Resolution: 
1920 x 1080
16:9
Score: Sense puntuacio (puntuar).
License CC: No asignada
Visits: 272
Add commentrelated videos
ESPAIS, EXPERTS I REGULACIÓ: ELS LABORATORIS DE DUANES I EL CONTROL DE MERCADERIES (1880-1930)
Conferència plenà ria d'apertura d'Ignacio Suay-Matallana entro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT-UNL) http://ciuhct.org/en/ignacio-suay-matallana Aquesta comunicació estudia els laboratoris de duanes, uns espais cientÃfics vinculats a la hisenda pública i dedicats a analitzar les importacions i exportacions per a determinar la qualitat i và lua de les mercaderies i facilitar l’aplicació dels aranzels o impostos corresponents. Aquests laboratoris institucionals, situats a les fronteres de la ciència, la polÃtica i l’economia, van desenvolupar un paper creixent al llarg del segle XIX i XX. Les millores als transports, l’augment del comerç i la utilització de noves substà ncies quÃmiques van fer més nombroses les adulteracions de productes, com ara aliments, begudes o vi. Per això, el segle XIX ha sigut denominat com el “segle del frauâ€. El frau no només podia implicar riscos sanitaris i afectar a la salut pública, en moltes ocasions suposava també un frau econòmic perjudicial per a la butxaca dels consumidors, els ingressos de la hisenda pública i, fins i tot, el prestigi dels productes exportats. És per això que aquests espais cientÃfics i els experts que treballaven en ells -els quÃmics de duanes- van participar a nombroses controvèrsies on es barrejaven discussions cientÃfiques, econòmiques i legals. En aquesta comunicació s’estudiarà , en primer lloc, la creació d’aquests laboratoris en diferents ciutats de l’estranger i també es considerarà la formació d’un consultori quÃmic de duanes a Madrid l’any 1850 i la seua transformació en laboratori d’anà lisis quÃmiques del Ministeri d’Hisenda l’any 1888. Posteriorment, s’analitzarà com el laboratori duaner no només va estar vinculat al control de productes i mercaderies per qüestions fiscals sinó que també va participar en el control de la salut pública juntament amb altres espais cientÃfics. Finalment, es discutirà la creació d’una xarxa de laboratoris duaners a diferents ciutats espanyoles i com alguns dels seus experts van participar en diverses controvèrsies relacionades amb la regulació i el control de les exportacions. *** Ignacio Suay-Matallana és doctor en Història de la Ciència per la Universitat de València (2015), i treballa actualment al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (Lisboa) com investigador postdoctoral. Anteriorment va gaudir d’un contracte postdoctoral a la Chemical Heritage Foundation (Filadèlfia, EUA) i ha fet estades d´investigació a la University of Notre Dame (EUA) i la Oxford Brookes University (Regne Unit). Les seues à rees principals d’investigació són els experts en anà lisis quÃmiques, els llibres de quÃmica, la cultura material, els espais cientÃfics, les biografies cientÃfiques, i les controvèrsies cientÃfiques. Al CIUHCT, està desenvolupant un projecte per estudiar la història dels laboratoris de duanes com a espais de control i regulació quÃmic i econòmic.
Britt Dahlberg
Chemical Heritage Foundation, Philadelphia. Creating the Grounds for Dialogue: Applied History of Science and the REACH. Ambler Project Friday 10th March, Time 16 p.m.
MALALTS USUARIS DEL PLURALISME MÈDIC. QUÈ APORTA LA HISTÒRIA DEL PACIENT A LA HISTÒRIA DE LA MEDICINA EN L’ESPANYA DE L’ÈPOCA MODERNA?
Conferència Plenà ria cloenda de Carolin Schmitz La història del pacient, un camp establert dins de la historiografia mèdica europea, és encara per a l’Espanya de l’Edat Moderna una llacuna en els estudis històric-mèdics espanyols. Amb aquesta comunicació es presentaran els resultats d’un primer acostament sistemà tic al món dels malalts en la societat espanyola del Barroc. Posar el pacient en el centre d’atenció permet abordar, entre altres coses, com i per quins motius es feia ús de la varietat de les ofertes sanità ries, en les quals coexistien la medicina reglada i la no-reglada. Partint d’unes fonts variades (cartes de pacients, plets inquisitorials i de causa criminal, literatura de creació), s’ha tractat de reconstruir l’experiència de recuperar la salut d’una població diversa, principalment castellana, que procedia tant de diversos grups socials com de zones rurals i urbanes. Amb aquest acostament polifacètic, s’ha pogut constatar que els malalts eren agents actius que amb la seva demanda, i les seves decisions individuals exercien un paper decisiu a l’hora de configurar la prà ctica mèdica de l’època, redundant amb això en una millor comprensió de la cultura mèdica barroca. *** Llicenciada (M.A.) en Història, Filologia espanyola i Etnologia (2010, Universität Trier, Alemania). Mà ster Universitari en “Història de la Ciència i Comunicació cientÃfica†(2014, Universitat de València). Becà ria del programa JAE-Predoc del CSIC, per a realitzar el projecte de la tesi doctoral “Los enfermos en la España barroca (1600-1740) y el pluralismo médico: Espacios, estrategias y actitudesâ€, sota la direcció de MarÃa Luz López Terrada (Ingenio, CSIC-UPV) i Àlvar MartÃnez Vidal (UV), dipositada el 21 de marzç de 2016. Afiliació de 2011 a 2015: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, “López Piñero†(UV); des de 2015: INGENIO, CSIC –UPV.
Fascist Pigs: Technoscientific Organisms and the History of Fascism
Acte a cà rrec del professor de la Universitat de Drexel Tiago Saraiva. En els règims feixistes de Mussolini d'Ità lia, Portugal de Salazar, i l'Alemanya de Hitoler, les primeres mobilitzacions de masses de blat implicats dissenyats per prendre avantatge dels fertilitzants quÃmics, papes resistents al tizón tardà , i els porcs que van prosperar en els productes nacionals.
Singular y Común.
LÃmites e interpretaciones del electroencefalograma en México, 1940-1950. Seminari a cà rrec de Núria Valverde Pérez, Universidad Autónoma Metropolitana -Unidad Cuajimalpa celebrat el passat 8 de març de 2017 al Palau de Cerveró.