Taula redona: Ciència local, Història global?

Data d'actualització: 06/02/2020 01:51:19

Share with Facebook   Share with Delicious Share with GoogleShare with Meneame Share with Myspace Share with Digg Mail

ID: 57719
Creator: RICOS LEON, M. CARMEN RSS mrile
Category: Education RSS Education
Clasification Unesco: Not classified
Description: CICLE: ESCALA I CORDA
Labels: Institut Interuniversitari López Piñero escala i corda mesa redonda
Resolution:  1280 x 720  16:9
Score: Sense puntuacio (puntuar).
License CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visits: 3


No comments
related videos

BREATHLESS MINERS: COAL MINING AND OCCUPATIONAL HEALTH IN BRITAIN

Ponent: Profesor Arthur Mc Ivor (Director Scottish Oral History Centre School of Humanities. University of Strathclyde)

Presentació Exposició "Tòxics (in)visibles"

Presentació a càrrec de Ximo Guillem (IILP)

Seminario: "Astronomía y literatura: Vínculos entre ambos saberes en la prensa chilena (siglo XIX y XX)"

Seminario impartido por Verónica Ramírez Errázuriz, Universidad de Chile Fecha: Miércoles, 23 de enero de 2019 a las 16 horas Durante el proceso de institucionalización de la astronomía en Chile, existe un periodo (1880-1920) en que se intensifica la circulación del saber científico entre expertos y profanos, generándose un interesante intercambio en la prensa. El trabajo de esta investigadora analiza el diálogo que se sostiene en revistas culturales chilenas entre científicos y legos (específicamente escritores y escritoras de obras literarias) en relación a ciertos fenómenos científicos (sobre todo astronómicos), durante dichas décadas. En esta presentación se profundizará en los cruces entre el discurso científico y el literario plasmados en las páginas de estas revistas, atendiendo principalmente a dos temáticas: por una parte, los intentos de los astrónomos por informar y explicar a la comunidad conocimientos basados en la evidencia, mientras los literatos transmiten mitos que cuestionan y desbaratan el trabajo de los expertos; y, por otra, la vinculación que existe entre el discurso científico y literario en la escritura de las divulgadoras de la ciencia durante dicho periodo.

Seminari: Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy?

Cicle : « Els tòxics al treball » Seminari impartit per Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França Data: Dimecres 6 de febrer de 2019 a les 16 hores Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy? A França, el sector de la salut laboral està caracteritzat per la seua baixa visibilitat social i per una inèrcia institucional considerable. Tal com es farà notar en aquesta conferència, aquestes característiques de les polítiques de salut laboral estan lligades a mecanismes de producció de coneixement i ignorància que es deriven tant de fonts científiques com institucionals. El coneixement científic relatiu a la salut ocupacional que parteix de les disciplines acadèmiques és molt limitat i fragmentat. Les relacions de poder tan desiguals entre les indústries que produeixen els riscs i els representants dels treballadors/es exposats/des a aquells riscs faciliten la producció d’ignorància i la “ciència no feta”. En absència de dades científiques, els agents implicats directament en la implementació de polítiques de salut laboral fonamenten les seues decisions en les dades produïdes per les institucions nacionals de la seguretat social en relació a les compensacions per malaltia professional. Aquestes dades subestimen de manera notòria el nombre de malalties professionals i així incrementen les desigualtats pròpies d’aquest sector en què la patronal ocupa una posició de força. Tot i això, l’únic instrument emprat per mesurar els efectes del treball sobre la salut de la població i per establir les línies fonamentals d’aquestes polítiques és la quantificació de malalties professionals que es realitza des de les assegurances mèdiques. Com a conseqüència d’aquesta subestimació de les malalties professionals es dóna una invisibilització de la qüestió de la salut en el treball. Aquesta qüestió es converteix en un “no-problema” que pot romandre ignorat per les autoritats polítiques. Coordinació del cicle de seminaris: Ximo Guillem (IILP) i José Ramón Bertomeu (IILP) amb la col·laboració de la Societat Catalana dHistòria de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Seminari: The human cost of pesticides. Hyper-Segmentation as a Process of Invizibilisation

The regulation of agricultural pesticides has been the subject of research in the humanities and social sciences, political science and law since the 1970s. Various mechanisms by which regulations have contributed to the social and political invisibility of the harmful effects of pesticides on health and the environment have been highlighted: subjection of health and environmental issues to economic issues ; failure to take into account certain issues in political and regulatory areas, limited or inadequat knowledge production systems on possible harmful effects; multiple biases in scientific expertise ; primacy of politics over expertise... In this paper, I would like to describe and analyse a mechanism that has not yet been fully considered by the literature: how the development of regulations to deal with the health and environmental effects of agricultural pesticides has been based on a hyper-segmentation of problems, a hyper-segmentation that has led to the long-term structural invisibility of certain issues. To do this, I will analyze the development of regulation on agricultural pesticides in France over the long twentieth century by showing how this development has been accompanied by the implementation of reasoning that segmente in multiple ways the problems posed pesticides: substance by substance, occupational health vs. environmental health vs. environment, medium by medium (water, soil, air, plants,...), tasks by task, type of people by types of people (consumers, residents, manipulators, agricultural employees, farmers) etc... This hyper-segmentation, driven by a proliferation of regulatory texts forming part of different laws and by a progressive sophistication of the procedures by which harmful health and environmental effects have been assessed, has led to invisibility and the failure to take into account many problems: poly-exposures to the same molecule ; cross-exposures to several molecules ; possible deleterious effects of these different types of exposures ; the use of pesticides in certain sectors (breeding as pesticides and biocides, post-harvest treatment) ; the presence of pesticides in certain media (air, soil) ; the exposure of certain people (women, teenagers, migrant and seasonal farmworkers, extension workers, mecanics, vets…). To show this dynamic of hyper-segmentation and associated processes of invisibilization, I will focus on three important moments in the development of pesticide regulation in France: the 1916 decree-law on poisonous substances, the 1943 law on the organization of the control of pesticides for agricultural use and various European directives of the 1970s and 1980s aiming at harmonizing the management of certain harmful effects of pesticides within the EEC.