Universitat de València - Servidor Multimedia de Aula Virtual

Seminari: "Tecnologies en acció"

Data d'actualització: 20/01/2022 11:26:23

ID: 72794
Creador: RICOS LEON, M. CARMEN
URL: https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/72794_tecnologiesenaccio.mp4
Código de inserción:
<video poster="https://mmedia.uv.es/g?user=mrile&path=/&name=tecnologiesenaccio.mp4&resource_id=72794" controls="" autoplay="" autobuffer="" controlslist="nodownload">
<source src="https://mmedia.uv.es/html5/u/mr/mrile/72794_tecnologiesenaccio.mp4" type="video/mp4">
</video>
Categoría: Educación
Clasificación Unesco: Ciencias tecnológicas::Tecnología industrial
Descripción: Cicle: « Sabers en acció Seminari impartit per Jaume Sastre-Juan (IHC-UAB Col·lectiu Allaqqat) i Jaume Valentines-Álvarez (CIUHCT / FCT-NOVA, Universidade Nova de Lisboa, Col·lectiu Allaqqat)
Etiquetas: Institut López Piñero Tecnologia acció saberes
Resolucion: Original Resolution 1280 x 720 Ratio Resolution 16:9
Puntuación: Sense puntuacio (puntuar).
Licencia CC: Reconocimiento - NoComercial (by-nc)a
Visitas: 826

Regulación

Añadir comentario

No hay comentarios

Vídeos Relacionados

Seminari "A Legal poison. How poisonous lead paint industry long remained dominant despite occupational health and safety regulation. France, 1820-1926."

Seminari impartit per Judith Rainhorn Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne Data: 14 de febrer de 2018 de 16:00 a 18:00. Centre: Palau de Cerveró. Sales: P.Cerveró. Sala Conferències. El meu treball abordarà la qüestió crucial de la salut i la seguretat en el treball durant l'era industrial, emfatitzant la història del creixement, l'ús massiu i la regulació final d'un producte tòxic: la cerusa (també conegut com albayalde o blanc de plom), responsable de l'enverinament per plom (o saturnisme) dels treballadors que ho produeixen i dels pintors que ho usen. Partint d'un treball empíric a través d'una àmplia gamma d'arxius, que constitueixen el nucli del meu treball actual, investigaré la interacció global que porta el tema de salut i seguretat ocupacional a estar en l'agenda política durant l'era de la industrialització. Sostinc que l'Estat Francés va estar durant un segle en el centre d'una complexa trama de poder i interessos per a establir una societat industrial saludable. Sent interromput per diverses revolucions i colps d'estat durant el segle XIX (cinc règims polítics), l'Estat Francés va abordar de forma irregular el tema de la salut i la seguretat en el treball. En ser un fantasma aterrorizador, el tema de la pintura amb plom va mobilitzar a múltiples interessats com a homes d'estat, fabricadors, empleats i sindicats, científics i metges, polítics i opinió pública, i també a algunes organitzacions internacionals. Tots aquests protagonistes van tractar d'aconseguir el seu objectiu, ja fóra prohibir la pintura amb plom o no, fent el seu propi camí a través de l'autoritat de l'Estat. De tant en tant, l'Estat (considerat en diferents escales: govern, Parlament, autoritats locals, etc.) va assumir la seua responsabilitat en l'engegada de la regulació ambiental i sanitària. Per contra, en altres ocasions, es va mostrar impotent i absent de les creixents apostes de salut i seguretat. La història de la pintura amb plom i l'Estat pot servir com un referent històric per a reevaluar altres problemes de salut i seguretat durant el segle XX.

Seminari: The human cost of pesticides. Hyper-Segmentation as a Process of Invizibilisation

The regulation of agricultural pesticides has been the subject of research in the humanities and social sciences, political science and law since the 1970s. Various mechanisms by which regulations have contributed to the social and political invisibility of the harmful effects of pesticides on health and the environment have been highlighted: subjection of health and environmental issues to economic issues ; failure to take into account certain issues in political and regulatory areas, limited or inadequat knowledge production systems on possible harmful effects; multiple biases in scientific expertise ; primacy of politics over expertise... In this paper, I would like to describe and analyse a mechanism that has not yet been fully considered by the literature: how the development of regulations to deal with the health and environmental effects of agricultural pesticides has been based on a hyper-segmentation of problems, a hyper-segmentation that has led to the long-term structural invisibility of certain issues. To do this, I will analyze the development of regulation on agricultural pesticides in France over the long twentieth century by showing how this development has been accompanied by the implementation of reasoning that segmente in multiple ways the problems posed pesticides: substance by substance, occupational health vs. environmental health vs. environment, medium by medium (water, soil, air, plants,...), tasks by task, type of people by types of people (consumers, residents, manipulators, agricultural employees, farmers) etc... This hyper-segmentation, driven by a proliferation of regulatory texts forming part of different laws and by a progressive sophistication of the procedures by which harmful health and environmental effects have been assessed, has led to invisibility and the failure to take into account many problems: poly-exposures to the same molecule ; cross-exposures to several molecules ; possible deleterious effects of these different types of exposures ; the use of pesticides in certain sectors (breeding as pesticides and biocides, post-harvest treatment) ; the presence of pesticides in certain media (air, soil) ; the exposure of certain people (women, teenagers, migrant and seasonal farmworkers, extension workers, mecanics, vets…). To show this dynamic of hyper-segmentation and associated processes of invisibilization, I will focus on three important moments in the development of pesticide regulation in France: the 1916 decree-law on poisonous substances, the 1943 law on the organization of the control of pesticides for agricultural use and various European directives of the 1970s and 1980s aiming at harmonizing the management of certain harmful effects of pesticides within the EEC.

PRESENTACIÓ DELS LLIBRES: "Prevenir antes que curar. Las crisis sanitarias y las lecciones de la historia” i "Manual de historia de la medicina”

Autors: Josep Bernabeu Mestre y JL Barona

Seminari: Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy?

Cicle : « Els tòxics al treball » Seminari impartit per Emmanuel Henry, Université Paris-Dauphine, França Data: Dimecres 6 de febrer de 2019 a les 16 hores Scientific Ignorance and Public Inaction : How can ignorance studies help us to re-examine the question of power in the sociology of public policy? A França, el sector de la salut laboral està caracteritzat per la seua baixa visibilitat social i per una inèrcia institucional considerable. Tal com es farà notar en aquesta conferència, aquestes característiques de les polítiques de salut laboral estan lligades a mecanismes de producció de coneixement i ignorància que es deriven tant de fonts científiques com institucionals. El coneixement científic relatiu a la salut ocupacional que parteix de les disciplines acadèmiques és molt limitat i fragmentat. Les relacions de poder tan desiguals entre les indústries que produeixen els riscs i els representants dels treballadors/es exposats/des a aquells riscs faciliten la producció d’ignorància i la “ciència no feta”. En absència de dades científiques, els agents implicats directament en la implementació de polítiques de salut laboral fonamenten les seues decisions en les dades produïdes per les institucions nacionals de la seguretat social en relació a les compensacions per malaltia professional. Aquestes dades subestimen de manera notòria el nombre de malalties professionals i així incrementen les desigualtats pròpies d’aquest sector en què la patronal ocupa una posició de força. Tot i això, l’únic instrument emprat per mesurar els efectes del treball sobre la salut de la població i per establir les línies fonamentals d’aquestes polítiques és la quantificació de malalties professionals que es realitza des de les assegurances mèdiques. Com a conseqüència d’aquesta subestimació de les malalties professionals es dóna una invisibilització de la qüestió de la salut en el treball. Aquesta qüestió es converteix en un “no-problema” que pot romandre ignorat per les autoritats polítiques. Coordinació del cicle de seminaris: Ximo Guillem (IILP) i José Ramón Bertomeu (IILP) amb la col·laboració de la Societat Catalana dHistòria de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Seminario: Las epidemias como elemento transformador en la historia

Seminario impartido por María Isabel Porras (Universidad de Castilla-La Mancha) y Rosa Ballester (Universitat Miguel Hernández)